COL·LABORACIÓ AMB FUNDACION GRUPO SIFU

La secció de bàsquet de l'AESE col·laborarà amb el grup SIFU en laa jornada del proper dissabte dia 21 d'abril. Aquí us deixem la nota redactada pel grup, on explica les característiques d'aquesta jornada. El bàsquet AESE no només es esport.

Grupo SIFU es un conjunto de Centros Especiales de Empleo con más de 18 años de experiencia en la inserción laboral y social de personas con discapacidad física, psíquica, mental o sensorial.

Además, la Fundación Grupo SIFU es uno de los principales patrocinadores del CEM L'Hospitalet, equipo de baloncesto en silla de ruedas de la ciudad que compite, desde hace muchos años, en la 1a División, tercera competición estatal que disputan varios equipos de toda la geografía española.

De cara a les "Festes de Primavera de l'Hospitalet", la Fundación organiza la 10a Jornada Lúdico-deportiva "DiCapacidad" ubicada en la Riera del Escorxador, justo al lado del Poliesportiu del Centre, donde se pretende dar a conocer su importante labor y promocionar los deportes adaptados, así como el baloncesto en silla de ruedas, gracias al CEM L'Hospitalet.

Uno de los actos más destacados será un partido amistoso entre el CEM L'Hospitalet y una selección de jugadores de la Agrupació Esportiva Santa Eulàlia (AESE). Los deportistas del AESE, por un día, se sentarán en una silla de ruedas para practicar su deporte, valorando así el esfuerzo y dedicación de todos los integrantes del CEM L'Hospitalet.

Una vez finalizado el partido, se permitirá jugar a todos los visitantes de la jornada y a todo aquel que quiera practicar por unos minutos el baloncesto en silla de ruedas

Memòries Saragossa

Aquí us deixem les "memòries de Saragossa" del Cadet Masculí 1. Molt interessant i moltes gràcies per la col·laboració als jugadors, pares, mares, delegat i entrenador d'aquest equip per compartir amb nosaltres aquesta experiència

Memòries Saragossa

Marc Mocholí:

La experiència a Zaragoza ha sigut molt gratificant, ja que, podíem viure grans partits contra grans equips, tant dintre com fora del terreny de joc. El torneig ha servit per fer pinya i per a saber com jugar contra equips superiors a nosaltres demostrant el nostre estil de joc.

Jo crec que tant com ser el millors del torneig no, però haver estat allà i posant la cara contra equips com el Sabadell, sant fruitós, prat, doncs crec que els hi em posat les coses difícils. 

Al hotel molt bon rotllo amb tothom, encara que el menjar una mica regular però el servei a l’hotel ha estat bé.

I en aquest torneig ens ha servit per remarcar i acabar de fer bé tot el nostre estil de joc, amb espais, el moviment de la bola... i en defensa deixant espais  i sobretot el balanç, les jugades 1,2 i “rojo”.

S’ha m’ha quedat un bon sabor de  boca amb aquesta experiència 

Anna Peralta:

Com a mare, penso que l’experiència ha estat molt positiva pels nens, sobre tot a nivell de convivència, de fer pinya, lo que tu deies, de fer equip.

Com seguidora que li agrada el basquet, he vist bons partits, he gaudit d’ells, inclòs, el partit contra el Valencia; veure les “bestias pardas”, que després hem vist a les fotos, i hem pensat “mare meva”. Amb els altres equips els ha mancat una mica de seguretat, de creure  més en ells mateixos, de gaudir més en el camp.

En definitiva, els he vist  molt contents i que aquesta experiència serveixi per agafar més confiança en els partits que falten per jugar.

LET’S GO AESE!

David Serrat:

Jo crec que ha estat una altra bona experiència, pel que he pogut veure aquest equip en els torneigs que fem ens creixem i donem bon veure (Em refereixo a aquest i al qual vam fer a Andorra que vam fer partits boníssims fins a arribar a Semifinals). En aquest torneig hem après a rebre grans derrotes i no per això deixar de jugar o més ben dit donar-ho tot en el partit. Exceptuant contra el Clavijo però una distracció la té qualsevol. També hem après a conviure uns quant dies tots junts i tot això a estat una experiència que recordaré sempre.

Montse García:

Buenas tardes, aquí estamos otra vez en la realidad, después de unos días compartidos con nuestros niños en los que hemos disfrutado como nunca viendo como luchaban en cada partido, y ahí están los resultados.

Creo que después del torneo ellos tendrán más confianza en sí mismos que es lo que les falta.

Los padres nos lo hemos pasado en grande, hemos reído, conversado, mojado, hemos chorizado los desayunos del hotel para los niños, y cosas varias, buenas vivencias en general; y mención especial al entrenador y el delegado que han tenido en todo momento todo bajo control,  un olé, olé, olé, para los dos.

Víctor Mateo:

Per mi el torneig ha sigut una gran experiència per donar-me compte de que som millor equip del que em demostrat fins ara, i que lo únic que necessitem és sortir motivats a pista. Crec que a partir d'ara jugarem al mateix nivell que al torneig o com a mínim ens el voldrem exigir

Marc Casamayor:

Ha sigut una gran experiència ja que hem jugat contra jugadors que dintre d’ uns anys podran estar en la lliga Endesa. En quan a companyonia hem estat molt be ja que hi ha hagut molt bon rotllo . En quan a nivell de partits hem estat be. Em millorat en la duresa i en aspectes tècnics.

Sergi Vazquez:

En aquest torneig hem conviscut 5 dies tot el equip i amb altres equips.
També hem tingut la oportunitat de jugar i veure jugar a altres equips amb molt de nivell i en aquests partits hem aconseguit treure el millor de nosaltres mateixos.
Totes les coses que hem viscut en aquest torneig no les oblidarem i aquest torneig el recordarem sempre.I, a més, tots els equips del AESE que veníem hem estat units i ens hem animat en els partits.

Ivan Quesada:

Bé la meva opinió sobre el torneig és molt positiva. A nivell de partits i personal.
Ha estat un torneig on he gaudit i gaudit molt, i crec que la resta també.
A nivell de partits, surto molt content, ja que ho vam fer força bé, tenint en compte la categoria i nivell de la resta d'equips. Vam donar la cara, encara que ens va faltar acabar de fer un joc més bonic(dobles talls, etc). 

Ah i jugar contra el Valencia va ser una passada!!

A nivell personal m'ho he passat de meravella amb tots els companys, entrenador i famílies. Ens hem unit com mai i hem fet d'un torneig, una experiència INOBLIDABLE! Hem de repetir!!!

Héctor Portero:

Sempre he cregut que la vida s’ha de gaudir al màxim; com parafrasejava en Ismael Serrano a Marquez , “somos muertos que pasamos por la vida de vacaciones” i de fet precisament això és el que hem de fer, retrobar el camí que molts han perdut de la felicitat!!

La meva felicitat esportiva ara mateix passa per acumular bones vivències amb els nens i nens que entreno, i de ben segur que aquesta nova experiència viscuda a Saragossa passarà a la meva memòria tant per els aspectes esportius com pels personals. I sobretot, per sobre dels partits disputats, guanyats o perduts, m’emporto aquest gran record d’un nou torneig, aquest cop amb el cadet 1 masculí de l’AESE i la meva dona i filla!!!.

Encaràvem, un torneig molt i molt difícil sobretot pel nivell dels rivals i perquè a nosaltres encara ens costava trobar el punt de rodatge per fer partits complerts. Fins ara només havíem estat capaços de competir en alguns quarts en els partits de la lliga.....

El primer dia de torneig tocava la “bestia parda” del Valencia. Quin luxe poder competir contra aquell gran equip, per mi, el millor del torneig tot i que va caure a semis de 6 contra el que seria finalment el campió, el Unicaja de Màlaga, desfent-se a la final de 20 punts sobre un FC Barcelona curt d’efectius.

Era clar que no teníem res a pelar a nivell esportiu, però també sabíem que la imatge mostrada per un equip sobre el terreny de joc diu molt d’aquest. Un cop algú em va dir: Si estàs jugant un partit, sempre, sigui quin sigui el marcador, has d’aconseguir que si en qualsevol moment algú arriba al camp de joc, i no sap qui guanya, en els primer instants no sàpiga distingir el guanyador per la intensitat i les ganes que sempre hem de posar en cada acció.

Així ho vam fer fins al xiulet final. 119 a 11. Molts punts per sota però molt bones .

Aquella mateixa nit, partida a la playstation i pel·lícula amb l’equip a una de les habitacions....

L’endemà es presentava amb d’il·lusió de competir contra un preferent de segon any, el Sabadell. Vam aguantar 17 punts per darrera al descans....però el ritme i la diferencia física van acabar imposant-se i el Sabadell va marxar fins als 41 punts. Tot i la gran diferència final, les sensacions van tornar a ser molt bones....

La tarda es presentava molt interessant doncs vistos els resultats fins aquell moment, ens enfrontàvem amb un equip molt semblant a nosaltres. En joc, la tercera plaça del grup que ens permetia lluitar per quedar entre el 17è i el 24è equip del torneig, que hagués estat tot un èxit. Suposo que l’excés de confiança i una possible relaxació ens va portar a encaixar un 15-0 d’inici que va ser mortal de necessitat, fent que finalment la victòria s’escapés de les mans. El marcador final de 20 abaix no reflexa la millor segona part que vam realitzar.

Aquesta derrota sí va saber greu, i no per la classificació final doncs ens plantejàvem a nivell esportiu competir amb equips més assequibles i per tant ja ens estava bé quedar del 25è al 32è, sinó per la nova “distracció” inicial.

Aquella tarda va ser especial, vam decidir marxar amb els pares a fer un volt per Saragossa, i va ser encertada l’elecció. Vam agafar el tramvia que ens va portar de la Romareda al centre de Saragossa. Allà vam creuar-nos amb una processó, vam entrar a la Basílica del Pilar, vam visitar part del riu, i vam fer una caminada d’impressió!!!

En arribar a l’hotel estàvem rebentats, i més en veure el menjar que ens esperava. Ens vam perjurar que a l’endemà soparíem fora!!!

A la nit més playstation i a dormir d’horeta, que el partit de l’endemà era molt interessant sobretot pel “pique” entre jugadors i entrenadors!!!!

Com acostuma a passar-nos en els moments en què juguem amb la responsabilitat de guanyar, vam encaixar novament un 12-0 que feia molt difícil aconseguir la victòria. Després de moltes rotacions i bons temps morts vam aconseguir anar eixugant la diferencia contra un equip que ,a a priori era molt millor que nosaltres a principi de temporada atenent ambdues lligues, i els comentaris dels nens i entrenadors.

Total, que vam arribar als últims segons de partit 2 punts avall i amb dos tirs sota cistella fallats que ens haguessin portat a la pròrroga.....no va poder ser. Novament bones sensacions tot i el desencertat inici del partit.

A la tarda després d’un gran dinar a l’Olivar, ens tocava plantar cara a primera hora a un tot poderós Sant Fruitós de segon any que competeix a la lliga del nostre cadet A a interterritorial, i que el va guanyar còmodament en un mal partit dels nostres, com s’ha vist a la tornada, en que el cadet A ha passat per sobre d’ells amb un +18.

Novament sembla que davant els reptes ens creixem. 10 abaix al descans i amb opcions de seguir lluitant. Al final novament el físic i el talent van fer la resta per deixar el marcador final en un -26.

Dissabte tarda les noies es jugaven un lloc a la gran final contra un equipàs, l’Igualda, d’una categoria superior. El partit va estar molt ben controlat per les nostres fins que a falta de pocs minuts i amb 3 punts a dalt els arbitres van prendre varies decisions dubtoses que van donar aire a les de l’Anoia quie van acabar remuntant i enduent-se el partit.

La nit que ens esperava seria ben divertida, sopar al centre comercial, partit del Barça , sopar de nivell, retrobada amb les noies a les que hem anat seguint en molts dels seus partits, piques als triples a la sala recreativa, maquines de marcianos... i una super mega partida de bitlles entre el delegat y el míster.

La nit era plujosa a fora del recinte, i feia molt vent!!! Vam tornar a l’hotel per acabar de passar la nit. Xerrada amb cafetó dels deles i el mister i a dormir amb en Filiprim!!!

 Diumenge se’ns plantejava un gran repte. Seríem capaços de vèncer a un equip també de segon any que jugava a una lliga millor que la nostra i d’aquesta manera eludir el darrer lloc de la classificació? Ho vam aconseguir, també havent de remuntar un 10-0 inicial per no fallar a la tradició. Al final 5 punts a dalt amb una gran segona part i en emportàvem un bon sabor de boca...

A la tarda ja estava tot apunt d’acabar ja només restava veure les finals i retornar cap a casa...

MIRANT EL PARTIT

Hem rebut aquest correu d'en Gabino Pérez

"Por mi parte, solamente te envío está foto que me ha parecido de composición curiosa por si la consideras interesante para el blog.

En la foto tres pre-minis, con su partido ya finalizado y tras conseguir una trabajada victoria frente al Vedruna Gracia (Líder de su grupo) se toman unos minutos de descanso mirando a las mayores como empiezan el partido contra el CB Prat."

Ya lo puedes decir, Gabino. Muchas gracias por la foto. Esto es lo que entre todos perseguimos

SOBRE CAMINS LLARGS

Avui, llegint la notícia que la selecció espanyola sub-18 ha guanyat el Torneig de Mannheim, que és un Campionat del Món oficiós, he repassat els noms dels integrants de l’equip.

(fotografia de El Mundo Deportivo)

D’aquest equip he trobat dos noms (Josep Pérez i Albert Homs del FC Barcelona i Joventut de Badalona, respectivament) que van jugar la primera edició del Torneig Infantil “Ciutat de l’Hospitalet” que vam organitzar.

Això, em fa fer dues lectures. Una és que en aquest Torneig podem veure jugar a les figures del futur. Una altra i potser completament inversa a l’anterior és que en aquell Torneig vam comptar amb equips com el FC Barcelona, Joventut Badalona, Unicaja Màlaga, Assignia Manresa. La final del Torneig va ser Barça-Penya que va coincidir amb la posterior final del Campionat d’Espanya Infantil.

Què és el que vull dir amb això?. Doncs que dels 40 jugadors que en aquella època (infantils) eren en teoria dels millors jugadors espanyols de la categoria, únicament dos en edat junior són selecció espanyola. Segur que la majoria de la resta són grans jugadors actualment, però han deixat de ser de “l’èlit”.

Personalment, considero que aquest fet ens indica la majoria d’errades que fem entre tots, quan a categories mini, pre-infantil,... volem descobrir les estrelles del futur. Els que portem molt temps en aquest món el bàsquet quants jugadors hem vist en minis, infantils,.. que semblava que es menjarien el món?. Quants pares i mares han vist en els seus fills els nous Gasol?. De tots aquests, si fem ara un pensament, quants estan jugant ara en categories professionals o semiprofessionals? Segur que ni el 3 per cent.

Hem d’aprendre tots (clubs, entrenadors, jugadors, pares) que el camí de l’èxit esportiu és llarg i progressiu. No existeixen fórmules màgiques. Han de coincidir molts factors per tal que un/a nen/nena arribi a ser un/a bon/a jugador/a (ja no parlem de professionals). Aquests factors són diversos (evolució física, evolució tècnica, entrenadors, possibles lesions,...). Però sobretot i com a punt principal és tenir seny i sentit comú (aquell sentit que sembla el més difícil de tenir avui en dia).

És difícil que un nen d’11-12 anys al qual tothom li diu que és molt bó, ho sàpiga digerir. Per a aquesta tasca, estem tots.

Principalment és a casa on s’ha de relativitzar els èxits individuals i animar en les desfetes. Fins que no es demostri el contrari, el bàsquet és un esport d’equip on les individualitats ben dirigides s’han de posar al servei del col·lectiu. Desgraciadament la figura de “papa-manager” cada vegada és més freqüent en casos de jugadors de categories inferiors d’un “suposat” alt nivell, arribant a uns extrems patètics i/o grotescos.

Els clubs hem d’aprendre a que en cap cas ens hem de sentir “deutors” de cap jugador. Hem d’aprendre a gaudir amb ell i esforçar-nos a posar tots els mitjans dins les nostres possibilitats per tal que pugui aprendre el màxim possible, però no entrar en tractaments de figures a nens i nenes.

Els entrenadors hem d’aprendre que som educadors. Que no tot val per una victòria en edats de formació. Que l’intentar treure el màxim nivell esportiu possible ha d’anar de la mà d’una direcció del grup de tal manera que cap jugador és més important que el seu company. El jugador que sembla que et fa 30 punts per partit és tan important com el que et fa els 30 punts entre tota la temporada.

Potser així entre tots ajudarem a no veure “joguines trencades” o “jugadors cremats” amb 16, 17 o 18 anys. I clar, en aquests casos, la culpa és sempre de l’altre. Mai, nostra.

O potser estic equivocat. És possible.

David

"SENIOR MASCULÍ A" - LIDERS DE PRIMERA CATALANA

Una combinació de resultats d'aquest cap de setmana amb la victòria a Sant Joan Despí, ha donat com a resultat que el nostre equip Sènior Masculí "A" ocupi el primer lloc del seu grup de Primera Catalana (empatat a punts amb JAC Sants i Reus Deportiu) i ens situen a la "pole" per a l'ascens. La última part d'aquesta temporada serà d'infart. Moltes felicitats i molts ànims

ÚLTIM PARTIT SÈNIOR FEMENÍ

Dissabte passat es ja jugar l'últim partit del nostre Sènior Femení amb Miqui Vinyals a la banqueta. Vam poder fer-li un petit regal com una samarreta emmarcada i signada per tot l'equip, junta i ,olts entrenadors. Com no podia ser d'altra forma, el partit es va guanyar i continuem en primera posició, prepararades per l'esforç final de l'ascens. Moltes felicitats, noies!

FOTOGRAFIES PRE-MINI FEMENÍ

Aquí us deixem enllaçps a àlbums del pre-mini femení que ens han fet arribar en Jaime Carmona i en Joan Castillo.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

AESE - VEDRUNA


AESE - VEDRUNA (2) 


PALCAM - AESE


AESE - PALCAM